Al utilizar este servicio y el contenido relacionado, aceptas el uso de cookies para análisis, contenido personalizado y publicidad.
Estás usando una versión más antigua del explorador. Usa una versión compatible para obtener la mejor experiencia en MSN.

Recomanem

EL PAÍS EL PAÍS 11/06/2014 Carles Fenollosa Laguarda

Assaig

Veus per l’horta

Maria Josep Picó i Magda Ruiz (coord.)

Publicacions de la Universitat de València

València, 2014

176 pàgines.

Una provatura de futur, una anàlisi de present i un reconeixement del passat d’un paisatge en risc: l’horta de València. Sense idealismes ni llàgrimes –potser el millor de tot plegat–, Veus per l’horta són un conjunt de propostes d’experts de tots els gremis amb un propòsit: evitar l’adéu d’un món. Un llibre col·lectiu que arriba precisament ara, que “la desaparició de la pressió urbanitzadora no ha tingut com a resultat l’aparició d’una proposta viable, creïble i convertible en eix d’acció social i política”, com diu l’economista Josep Sorribes. Un moment que demana justament això: una proposta alternativa que faça la supervivència viable. Veus per l’horta, molt humilment, tracta de trobar-la.

Estellés, de mà en mà

.Francesc Anyó i Borja Penalba

Onada Edicions

Benicarló, 2014

147 pàgines

Poesia

Ja déiem que Estellés no acaba mai, que sempre retorna. Aquest final de primavera arriba amb una certa antologia del poeta, certa, peculiar, especial. No ho dic gratuïtament. Francesc Anyó i Borja Penalba recuperen l’esperit d’aquell Ovidi Montllor recitant “Coral romput” per damunt del so d’una guitarra. Han fet una tria i l’han presentada: un llibre i un CD per a llegir-la o per a escoltar-la. Li han dit Estellés de mà en mà, i allà hi ha les paraules magnes del poeta, la veu cereal d’Anyó i la guitarra esmolada de Penalba. Poemes agrupats en “silencis, sospirs, gemecs, sorolls, crits i cants”. Per què? Perquè “la nostra arma més poderosa és el so”, diuen. I amb tota la raó del món.

Dellà lo riu Xúquer

Vicent Sanxis

Edicions 96

La Pobla Llarga, 2014

148 pàgines.

Narrativa

Amerada d’oralitat i senzillesa, Dellà lo riu Xúquer arreplega relats diversos de Vicent Sanxis, il·lustrats pel xativí Salvador Álvarez amb mà solta i subtil. Concretament, dotze peces eclèctiques escrites entre la narrativa i l’assaig, però sempre amb el País de les Muntanyes present, la franja de terra entre el riu Xúquer i Xixona. La motivació varia: excursions, en alguns casos –la meitat, concretament–, però no tan sols. Un llibre, al capdavall, amable, de terra, paisatge i passat. Passat, sempre, allà una mirada enrere arquitectònica, allà un tros de literatura, perquè la història sempre hi és. No podia ser d’una altra manera, en un llibre d’arrels.

Gestión anuncios
Gestión anuncios

Más de EL PAÍS

image beaconimage beaconimage beacon